Hostname: page-component-7bb8b95d7b-w7rtg Total loading time: 0 Render date: 2024-09-12T14:57:38.550Z Has data issue: false hasContentIssue false

El censo de manufacturas de 1784. Una nueva fuente para el análisis de la industria catalana*

Published online by Cambridge University Press:  28 April 2010

Isabel Miguel López
Affiliation:
Departamento de Historia e Instituciones Económicas, Universidad de Valladolid

Abstract

The analyse of the 1784 «Censo de Manufacturas» represents a sound attempt at understanding die catalonian manufacturing industry at the end of die XVIIIth Century. This Census offers not only a global picture of the industrials activities, but also the spatial location of die main industrial towns. In addition, this document shows diferences in the productive infrastructure use die labour force employed, the raw materials transformed and the products obtained for productive units. From these I can corroborate that the old guilds were desintegrating. Moreover, a general perspective is offered, thus completing previous studies about local activities.

Resumen

El «Censo de manufacturas de 1784», documento inédito hasta ahora, constituye la fuente utilizada para el acercamiento al sector manufacturero catalán a finales del siglo XVIII. A través de él se accede a una imagen global de las actividades de transformación, así como a la delineatión del espacio más intensamente afectado por ellas. Pero, sobre todo, posibilita apreciar los contrastes de equipamiento, mano de obra empleada, consumo de materias primas o producto obtenido por unas unidades de productión, cuyas características nos sitúan ante un período de transición en el que se abren paso nuevas fórmulas resquebrajando el orden gremial. Un proceso al que se asiste desde una óptica regional aportando matizaciones a la perceptión localista existente sobre el quehacer transformador de la época.

Type
Artículos
Copyright
Copyright © Instituto Figuerola de Historia y Ciencias Sociales, Universidad Carlos III de Madrid 1996

Access options

Get access to the full version of this content by using one of the access options below. (Log in options will check for institutional or personal access. Content may require purchase if you do not have access.)

References

BIBLIOGRAFÍA

Badosa I Coll, E. (1984): «La industria rural a Catalunya a finales del siglo XVIII», Actas del Primer Congreso de Historia de Cataluña, vol. 1, pp. 345349Google Scholar
Benaul, J. M. (1991): La industria textil llanera a Catalunya. 1750–1870. El pròces d'industrializacio al districte industrial de Sabadell-Terrasa, Barcelona.Google Scholar
Benaul, J. M. (1992): «Los orígenes de la empresa textil lanera en Sabadell y Terrasa en el siglo XVIII», Revista de Historia Industrial, núm. 1, pp. 3961.Google Scholar
Benaul, J. M. (1994): «Especialización y adaptación al mercado de la industria textil lanera (1750–1913)», La cara oculta de la industrialización española, Madrid, pp. 199213.Google Scholar
Benavente, J., y Nicolau I Nos, R. (1990): «La població», Història econòmica de Catalunya contemporània, vol. 2, Enciclopèdia catalana, Barcelona, pp. 11119.Google Scholar
Benet I Clara, A. (1988): «La industrialitzacio d'un poble de la Catalunya central: Salient (1750–1808)», Rev. Pedralbes, VIII, Barcelona, pp. 339347.Google Scholar
Benet I Clara, A. (1989): «Les fargues d'aram y de filferro al segle XVIII», L'activitat industrial a la Catalunya interior, Manresa, pp. 5165.Google Scholar
Delgado, J. M. (1983): «La fabricació manual de paper a Catalunya», L'Avenç, pp. 726733.Google Scholar
Delgado, J. M. (1990): «De la filatura manual a la mecànica. Un capitol del desenvolupement de la indùstria cotonera a Catalunya (1749–1814)», Reçerques, 23, pp. 161179.Google Scholar
Delgado, J. M. (1991): «El paper», Història econòmica de la Catalunya contemporània. Siglo XIX, vol. 3, Enciclopèdia catalana, Barcelona, pp. 205232.Google Scholar
Enrich, J.; Pedraza, X.; Puig, M. (1990): «Cal Granotes. Una adobería del segle XVIII», Museu comarcal de l'Anoia, Igualada.Google Scholar
Ferrer I Alos, Ll. (1986): «Els origens de la industrialització a la Catalunya central», Episodis de la Historia, 132, R. Dalmau Editor, Barcelona.Google Scholar
Ferrer I Alos, Ll. (1994): «La cintería en Manresa en el siglo XIX. Industrialización y pequeña empresa», La cara oculta de la industrialización española, Madrid, pp. 225266.Google Scholar
García Sanz, A. (1994): «El final de la Mesta», Mesta, trashumancia y vida pastoril, Madrid, pp. 191206.Google Scholar
Gómez Zorraquino, J. (1988): La burguesía mercantil catalana y su presencia en Aragón (1770–1808), Pedralbes, vol. II, pp. 405423.Google Scholar
Graells, E. (1972): La industria dels claus a Ripoll. Contribució a l'estudi de la farga catalana, Barcelona.Google Scholar
Graells, E. (1990): Els origens industrials de Catalunya. Ripoll bressol de la industrialització, Ed. Maideu, Ripoll.Google Scholar
Grau, R., y López, M. (1974): «Empresari i capitalista a la manufactura catalana del segle XVIII. Introducció a l'estudi de les fabriques d'indianes», Reçerques, 4, pp. 1957.Google Scholar
Gutiérrez I Poch, M. (1988): «La manufactura paperera catalana a la segona meitat del segle XVIII: Una introducció», Rev. Pedralbes, VIII, Barcelona, pp. 349363.Google Scholar
Gutiérrez I Poch, M. (1993): «Trabajo y materias primas en la manufactura preindustrial: El papel», Revista de Historia Industrial, 4, pp. 147157.Google Scholar
Gutiérrez I Poch, M. (1994): «Tradición y cambio tecnológico: La industria papelera española. 1750–1936», La cara oculta de la industrialización española, Madrid, pp. 341365.Google Scholar
Lluch, E. (1981): «La Revolució industrial a la Garrotxa (1777–1822)», Annales de l'Institut d'Estudis Gironins, vol XXVII, pp. 193230.Google Scholar
Maixe Altes, J. C. (1988): «El mercado algodonero y la producción industrial en Cataluña, 1780–1790», Rev. Pedralbes, VIII, Barcelona, pp. 365384.Google Scholar
Maluquer De Motes, J. (1984): «La producción de hierro en la farga catalana», Revista de Historia Económica, II, núm. 3, pp. 8395.CrossRefGoogle Scholar
Miguel, I. (1995): «El sector manufacturero andaluz en el Censo de 1784», Revista de Estudios Regionales (enero-abril), Universidades de Andalucía, Málaga, pp. 65114.Google Scholar
Molas, P. (1970): Los gremios barceloneses del siglo XVIII, CECA, Madrid.Google Scholar
Muset, A. (1989): «Protoindustria e industria dispersa en la Cataluña del siglo XVIII. La pañería de Esparreguera y Olesa de Montserrat», Revista de Historia Económica, VII, núm. 1, pp. 4567.Google Scholar
Nadal, J. (1991): «La industria cotonera», Historia económica de la Calunya contemporánea. Enciclopedia catalana, Barcelona, pp. 1385.Google Scholar
Puig, M. (1993): «La modernizatión de la industria del alcohol en Tarragona, Ciudad Real, Navarra y Granada», Revista de Historia Industrial, 4, pp. 91111.Google Scholar
Ramón I Muñoz, R. (1994): «La modernización y cambios en la industria jabonera española (1800–1914)», VII Simposio de Historia Económica, Barcelona, pp. 2840.Google Scholar
Sánchez Suárez, A. (1987): «Los inicios del asociacionismo empresarial en España: La Real Compañíia de Hilados de algodón de Barcelona, 1772–1820», Hacienda Publica Española, núms. 108–109, pp. 253268.Google Scholar
Sánchez Suárez, A. (1988): La formatión de una político económica prohibicionista en Cataluña, 1760–1840, Espai/Temps, Lleida.Google Scholar
Sánchez Suárez, A. (1989a): «La era de la manufactura algodonera en Barcelona, 1736–1839», Estudios de Historia Social, núm. 48–49, pp. 65113.Google Scholar
Sánchez Suárez, A. (1989b): «L'estructura comercial d'una fàbrica d'indianas barcelonina: Joan Rull i Cía. (1790–1821)», Recèrques, 22, pp. 924.Google Scholar
Sánchez Suárez, A. (1992): «La indianería catalana: Mi to o realidad», Revista de Historia Industrial, 1, Barcelona, pp. 213232.Google Scholar
Segarra, A. (1988): L'Economia de Reus al segle XVIII: el comerç de l'aiguardent, Reus.Google Scholar
Segura, et alt. (1991): El mon de la seda á Catalunya, Diputació, Barcelona.Google Scholar
Thompson, J. K. J. (1994): Els origens de la industrialització a Catalunya. El cotó a Barcelona (1728–1832), Edicions 62, Barcelona.Google Scholar
Torras Elías, J. (1981): «Estructura de la industria precapitalista: La drapería», Reçerques, 11, pp. 728.Google Scholar
Torras Elías, J. (1984): «Especialización agrícola e industria rural en Cataluña en el siglo XVIII», Revista de Historia Económica, núm. 3, pp. 113127.CrossRefGoogle Scholar
Torras Elías, J. (1987): «Fabricants sense fábrica. Estudi d'una empresa llanera d'Igualada (1726–1765)», Reçerques, núm. 19, pp. 145160.Google Scholar
Torras Elías, J. (1990): «Las relaciones económicas entre Aragón y Cataluña antes del Ferrocarril», Actas del I Simposio sobre las relaciones económicas entre Aragón y Cataluña (siglos XVIII-XX), Instituto de Estudios Altoaragoneses, Huesca.Google Scholar
Torras Elías, J. (1992): «Gremio, familia y cambio económico. Pelaires y tejedores en Igualada (1695–1765)», Revista de Historia Industrial, 2, pp. 1129.Google Scholar
Torras Elías, J. (1995): «Redes comerciales y auge textil en la España del siglo XVIII», Mercados y manufacturas en Europa, pp. 111132.Google Scholar
Torras I Ribe, J. M. (1991): Curtidores y tenerías en Cataluña: Organización de un oficio preindustrial (siglos XVI–XIX), Colomer Musnany, Vie.Google Scholar
Torras I Ribe, J. M. (1994): «La industria del curtido en Cataluña: Del trabajo manual al uso de la energía eléetrica», La cara oculta de la industrialización española, Alianza, Madrid, pp. 295319.Google Scholar
Vilar, P. (1981): «La Cataluña industrial: Reflexiones acerca de un arranque y un destino», La industrialización europea, Ed. Crítica, Barcelona, pp. 173191.Google Scholar