Hostname: page-component-7479d7b7d-rvbq7 Total loading time: 0 Render date: 2024-07-08T21:03:55.992Z Has data issue: false hasContentIssue false

CAPITANAS Y PATRONAS. MUJERES EN LA ACTIVIDAD CORSARIA DE MALLORCA EN EL SIGLO XVII

Published online by Cambridge University Press:  02 March 2021

Andreu Seguí Beltrán*
Affiliation:
Universitat de les Illes Balearsa

Resumen

El artículo se enmarca en las líneas de investigación actual sobre la mujer en la economía marítima preindustrial. Se trata de un estudio de caso centrado en las capitanas y las patronas durante el auge del corso en Mallorca entre 1635–80. En él se destaca la labor de las mujeres de mar como procuradoras de sus maridos mientras permanecían ausentes, especialmente cuando la situación les exigió demostrar iniciativa e ir más allá de lo estipulado en la procura. Asimismo, se constata un mayor protagonismo en cuatro áreas de la empresa corsaria, mientras ésta se rigió por un modelo de corte familiar.

Abstract

ABSTRACT

This paper belongs to the current lines of research on women in the pre-industrial maritime economy. It offers a study case focused on “captaines” and “shipmistresses” during the rise of corsair activity in Majorca between 1635-80. We remark the role of these women representing their husbands while they were absent. Some of them did an outstanding job assuming agency when the situation demanded to go further than what the deputyship established. We also state “captaines” and “shipmistresses” had greater prominence in four areas of a corsair business, in which family was essential.

Type
Articles/Artículos
Copyright
Copyright © The Author(s), 2021. Published by Cambridge University Press on behalf of Instituto Figuerola, Universidad Carlos III de Madrid

Access options

Get access to the full version of this content by using one of the access options below. (Log in options will check for institutional or personal access. Content may require purchase if you do not have access.)

Footnotes

References

FUENTES

Arxiu del Regne de Mallorca [ARM]:Google Scholar
Arxiu Històric [AH], libros 1.842, 5.783, 6.019, 6.137.Google Scholar
Notaris [NOT], libros 1.682–83, 1.693 y 1.708 (Llorenç Busquets), 4.356 (Miquel Dameto), 5.574 y 5.577 (Joan Baptista Femenia), 6.568 (Joan Gibert), J-104/5 (Antoni Juaneda), LL-253 (Francesc Llinàs), LL-311 (Joan Baptista Llorens), M-1.617/20 (Martí Martorell), M-1.442/45 (Gaspar Mulet), M-1.451/52 (Joan Baptista Mir), M-1.549/64 (Josep Mateu), M-1.631 (Gabriel Vicenç Maimó), M-1.837 (Nicolau Maura), P-879/82 (Jeroni Parets), P-1.049 y 1.057 (Guillem Planas), R-182 (Nicolau Rubert), S-988 (Joan Servera), S-1.821/30 (Rafel Sastre), T-539 (Nicolau Terrassa).Google Scholar
Reial Patrimoni [RP], libros 261, 730, 2.284, 2.348, 2.383–98 y 2.413–14.Google Scholar
Arxiu Capitular de Mallorca [ACM]:Google Scholar
Llibres Sagramentals [LS], libro 13.877.Google Scholar

BIBLIOGRAFÍA

Abela, J. (2018): Hospitaller Malta and the Mediterranean Economy in the Sixteenth Century. Rochester: The Boydell Press.CrossRefGoogle Scholar
Abreu-Ferreira, D. (2000): “Fishmongers and Shipowners: Women in Maritime Communities of Early Modern PortugalSixteenth Century Journal 31 (1), pp. 723.Google Scholar
Alberdi, X. (2012): “Conflictos de intereses en la economía marítima guipuzcoana. Siglos XVI-XVII”, Tesis doctoral inédita. Universidad del País Vasco.Google Scholar
Andreu, M. (1981): “La financiación de la industria naval en Barcelona (1745–1760)Pedralbes: Revista d'història moderna 1, pp. 267294.Google Scholar
Barceló, M. (1989): “La dona com a subjecte fiscal (segles XV-XVI)Mayurqa 22 (1), pp. 4956.Google Scholar
Barazzutti, R. (2018): “Épouses, filles et sœurs de marins néerlandais à l'époque moderne”, en Charpentier, E. y Hrodej, P. (eds.) Femmes et la mer à l'époque moderne. Rennes: PUR, pp. 7793.Google Scholar
Bartolomé, J. M. (2015): “Mujeres y negocios comerciales: el ejemplo de las familias leonesas (1700–1850)”, en Iglesias, J. J., Pérez, R. M. y Fernández, M. F. (coords.) Comercio y cultura en la Edad Moderna: Actas de la XIII Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna. Sevilla: Universidad de Sevilla, vol. 2, pp. 489507.Google Scholar
Bernat, M. y Serra, J. (2006): Fas memoria. El noticiari de Rafel Sancho, mercader (1628–1686). Palma: Lleonard Muntaner Editor.Google Scholar
Bibiloni, A. (1995): El comerç exterior de Mallorca. Homes, mercats i productes d'intercanvi (1650–1720). Palma: El Tall.Google Scholar
Boër, C. (2018): “La vie fragile des femmes de marins en Provence au XVIIIe siècle”, en Charpentier, E. y Hrodej, P. (eds.) Femmes et la mer à l'époque moderne. Rennes: PUR, pp. 2743.Google Scholar
Borderías, C. y Muñoz-Abeledo, L. (2018): “¿Quién llevaba el pan a casa en la España de 1924? Trabajo y economías familiares de jornaleros y pescadores en Cataluña y GaliciaRevista de Historia Industrial 74, pp. 77106.Google Scholar
Bover, J. M. (1850): Nobiliario mallorquín. Palma: Imprenta de Pedro José Gelabert.Google Scholar
Bracewell, W. (2001): “Women among the Uskoks of Senjj. Literary Images and Reality”, en Pennell, C. R. (ed.) Bandits at Sea. A Pirates Reader. Nueva York; Londres: New York University Press, pp. 321334.Google Scholar
Buti, G. (2018): “Gérer l'absence par procurations. La femme et la mer en Provence au XVIIIe siècle”, en Charpentier, E. y Hrodej, P. (eds.) Femmes et la mer à l'époque moderne. Rennes: PUR, pp. 4556.Google Scholar
Catterall, D. y Campbell, J. (eds.) (2012): Women in Port. Gendering Communities, Economies, and Social Networks in Atlantic Port Cities, 1500–1800. Leiden; Boston: Brill.Google Scholar
Charpentier, E. (2010): “Incertitude et stratégies de (sur)vie. Le quotidien des femmes des ‘partis en voyage sur mer’ des côtes de la Bretagne au XVIIIe siècleAnnales de Bretagne et des pays de l'Ouest 117 (3), pp. 3954.CrossRefGoogle Scholar
Charpentier, E. (2014): “Vivre au rythme de la mer. Femmes de marins au travail sur les côtes nord de la Bretagne au XVIIIe siècle”, en Boudjaaba, F. (ed.) Le travail et la famille en milieu rural XVIe-XXIe siècle. Rennes: PUR, pp. 5368.Google Scholar
Charpentier, E. y Hrodej, P. (eds.) (2018): Les femmes et la mer à l'époque moderne. Rennes: PUR.Google Scholar
Cocaud, M. (2018): “Conclusions”, en Michon, B. y Dufournaud, N. (eds.) Femmes et négoce dans les ports européens. Fin du Moyen Âge - XIXe siècle. Bruselas: Peter Lang, pp. 249256.Google Scholar
Cook, A. (2012): “The Women of Early Modern Triana: Life, Death, and Survival Strategies in Seville's Maritime District”, en Catterall, D. y Campbell, J. (eds.) Women in Port. Gendering Communities, Economies and Social Networks in Atlantic Ports, 1500–1800. Leiden; Boston: Brill, pp. 4168.Google Scholar
Demo, E. (2012): “Done imprenditrici nella Terraferma Veneta della prima età moderna (seccoli XV-XVI)Archivio Veneto 6 (3), pp. 8595.Google Scholar
Deya, M. (2010): “Repercussions del tractat dels Pirineus a les Illes Balears”, en Jané, O. (ed.) Del tractat dels Pirineus [1659] a l'Europa del segle XXI, un model en construcció?. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Museu d'Història de Catalunya, pp. 5566.Google Scholar
Doe, H. (2010): “Waiting for Her Ship to Come In? The Female Investor in Nineteenth-Century Sailing VesselsThe Economic History Review 63 (1), pp. 85106.Google Scholar
Dolç, M. (ed.) (1991): Gran Enciclopèdia de Mallorca. Palma: Pronomallorca.Google Scholar
Dousset, C. (2006): “Commerce et travail des femmes à l'époque moderne en FranceLes Cahiers de Framespa 2.Google Scholar
Dufournaud, N. y Michon, B. (2018): “Les femmes et leurs activitiés liées à la mer. Réflexions à partir du litoral atlantique français à l'époque moderne”, en Charpentier, E. y Hrodej, P. (eds.) Femmes et la mer à l'époque moderne. Rennes: PUR, pp. 111123.Google Scholar
Garí, M. (2017): “El abastecimiento de pan en la Ciutat de Mallorca en los siglos XVI y XVII”, Tesis doctoral inédita, Palma: Universitat de les Illes Balears.Google Scholar
Garí, M. (2018): “Una galeota para el rey: un episodio de la participación del reino de Mallorca en la Guerra de los Treinta Años (1637–1642)”, en Fortea, J. I., Gelabert, J. E., López, R. y Postigo, E. (ed.) Monarquías en conflicto. Linajes y nobleza en la articulación de la Monarquía Hispánica. Fundación Española de Historia Moderna, pp. 427438.Google Scholar
Garí, M. (2019): “Pleitos del reino de Mallorca e islas adyacentes ante el Consejo Supremo de Aragón conservados en el Archivo Histórico Nacional (siglos XVI-XVIII)Tiempos Modernos 38 (1), pp. 84119.Google Scholar
Heras, J. (2009): “Los galeotes de la Monarquía Hispánica durante el Antiguo RégimenStudia Historica: Historia Moderna 22, pp. 283300.Google Scholar
Hershenzon, D. (2018): The Captive Sea. Slavery, Communication, and Commerce in Early Modern Spain and the Mediterranean. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.Google Scholar
Howell, M. (2019): “The Problem of Women's Agency in Late Medieval and Early Modern Europe”, en Moran, S. J. y Pipkin, A. (eds.) Women and Gender in the Early Modern Low Countries, 1500–1750. Leiden; Boston: Brill, pp. 2131.Google Scholar
Jiménez, M. (2009): “La mujer en la esfera laboral a lo largo de la historiaManuscrits: revista d'història moderna 27, pp. 2149.Google Scholar
Jover, G. (2015): “Salarios y contratación del trabajo femenino en la recolección de la aceituna. Mallorca: 1645–1680”, en Ortego López, T. M. (ed.) Jornaleras, campesinas y agricultoras. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza, pp. 4364.Google Scholar
Kaiser, W. (1992): Marseille au temps des Troubles, 1559–1596. Morphologie sociale et luttes de factions. París: Éditions EHESS.Google Scholar
Lardin, P. (2018): “Les femmes dans le commerce dieppois à la fin du Moyen Âge”, en Michon, B. y Dufournaud, N. (eds.) Femmes et négoce dans les ports européens. Fin du Moyen Âge - XIXe siècle. Bruselas: Peter Lang, pp. 2543.Google Scholar
Le Senne, A. (1981): Canamunt i Canavall. Els conflictes socials a Mallorca en el segle XVII. Palma: Moll.Google Scholar
Lespagnol, A. (1989): “Femmes négociantes sous Louis XIV. Les conditions complexes d'une promotion provisoire”, en Populations et cultures: Études réunies en l'honneur de François Lebrun. Rennes: Amis de François Lebrun, 463470.Google Scholar
López, G. (1983): “The Majorcan Privateers and the Catalan Revolt of 1640The Mariner's Mirror 69 (3), pp. 291299.Google Scholar
López, G. (1986): El corsarisme mallorquí a la Mediterrània occidental, 1652–1698: un comerç forçat. Palma: Govern Balear. Conselleria d'Educació i Cultura.Google Scholar
López, G. (1988): “L'impost a les preses per mar: el quint reial”, en Cateura, P. (coord.), Fiscalitat estatal i hisenda local (ss. XVI-XIX): funcionament i repercusions. Palma: IEB, pp. 301312.Google Scholar
López, G. (2006): “The Majorcan Squadron. Notes for a Study of a Maritime Enterprise: Supplying, Financing and Investment”, en Riccheza del Mare, Richezza dal Mare, secc. XIII-XVIII. Fondazione Istituto Internazionale di Storia “F. Datini”, pp. 727760.Google Scholar
López, G. (2009): “El capità Jaume Canals i els negocis per mar”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 65, 141–54.Google Scholar
López, G. y Morey, A. (2018): “El corso como servicio a la corona y oportunidad de negocio para los particulares. La escuadra de Mallorca (1660–1684)Revista de historia industrial 73, pp. 1142.Google Scholar
López-Cordón, V. (2019): “Mujeres y marco gremial en Madrid durante la Edad Moderna: la política sexual del privilegio”, en Solà, À. (ed.) Artesanos, gremios y género en el sur de Europa (siglos XVI-XIX). Barcelona: Icària, pp. 127149.Google Scholar
Koutzakiotis, G. (2010): “Les Cyclades au XVIIe siècle: une entreprise de la course chrétienne dans l'empire ottoman”, en Brogini, A. y Ghazali, M. (eds.) Des marges aux frontières. Les puissances et îles en Méditerranée à l’époque moderne. París: Classiques Garnier, pp. 231241.Google Scholar
Martín, E. y López, G. (2018): “Entre la iniciativa privada y el escalafón de la armada: los corsarios de las Baleares”, en Deyá, M. (dir.) 1716: el final del sistema foral de la Monarquia hispánica. Palma: Lleonard Muntaner Editor, pp. 311333.Google Scholar
Martín, G. (2012): “El paper de la dona palamosina durant l'Antic RègimRevista del Baix Empordà 38, pp. 3344.Google Scholar
Martínez, J. A. (2004): Prisioneros de los infieles. Vida y rescate de los cautivos cristianos en el Mediterráneo musulmán [siglos XVI-XVII]. Barcelona: Bellaterra.Google Scholar
Montaner, P. (1987): “La estructura del brazo noble mallorquín bajo los AustriasEstudis Baleàrics 27, pp. 338.Google Scholar
Montaner, P. (2017): “De la patroneria al Reial Orde de Carles III: els Barceló i la mobilitat social en el temps de la Il⋅lustració a Mallorca”, en El capità Antoni. Un corsari mallorquí. Tinent general de l'armada. III aniversari del naixement del tinent general Antoni Barceló. Palma: Govern Balear; Museu de Mallorca, pp. 1322.Google Scholar
Montaner, P. y Le Senne, A. (1979): “Nobleza, comercio y corso en la Mallorca moderna: los ‘negocis per mar’ de los SuredaMayurqa 19 (1), pp. 233243.Google Scholar
Morey, A. (2019): “Grupos campesinos intermedios, estilo de vida y pautas de consumo. Mallorca (1750–1836/50)Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante 37, pp. 347383.CrossRefGoogle Scholar
Moscoso, R. (2018): “Corsarios en el Mediterráneo occidental. La actividad corsaria del Principado de Cataluña durante la primera mitad del reinado de Felipe IV (1621–1640)”, Drassana 26, pp. 4254.Google Scholar
Ortega, A. (2004): “El trabajo femenino en Mallorca. La labor de la mujer en la actividad marítima de la primera mitad del siglo XIVEspacio, Tiempo y Forma, Serie III, Historia medieval 17, pp. 461469.Google Scholar
Otero, E. (2016): “Las asociaciones económicas para el corso de los armadores vascos en el siglo XVIIItsas Memoria. Revista de Estudios Marítimos del País Vasco 8, pp. 741757.Google Scholar
Pascual, A. (1989): “Para el estudio de las casas de aristócratas y mercaderes en la Ciudad de Mallorca durante el siglo XVIIEstudis Baleàrics 34, pp. 115147.Google Scholar
Picazo, A. (2010): “La geografía de la exclusión. Descendientes de judeo-conversos, viudas, abandonadas y libertas en Mallorca en 1576”, Tiempos Modernos 20 (1), pp. 129.Google Scholar
Planas, N. (2008): “Acteurs et mécanismes du rachat d'esclaves dans l'archipel balear au XVIIe siècle”, en Kaiser, W. (ed.) Le commerce des captifs. Les intermédiaries dans l’échange et le rachat des prisonniers en Méditerranée, XVe-XVIIIe siècle. Roma: École Française de Rome, pp. 6581.Google Scholar
Planas, N. (2011): “Navegar con rumbo. Actividad corsaria y sociedades insulares en un Mediterráneo ‘conectado’ (s. XVII)Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics 21, pp. 79101.Google Scholar
Polónia, A. (2009): “Women's Participation in Labour and Business in the European Maritime Societies in the Early Modern Period”, en Cavaciocchi, S. (ed.) La famiglia nell'economia europea, secc. XIII-XVIII. Florencia: Fondazione Istituto Internazionale di Storia “F. Datini”, pp. 116.Google Scholar
Pons, J. (1994): “Companyies i mercat asegurador a Mallorca: 1650–1715”. Tesis doctoral, 2 vols. Palma: Universitat de les Illes Balears.Google Scholar
Pons, J. (1996): Companyies i mercat assegurador a Mallorca (1650–1715). Palma: El Tall.Google Scholar
Rial, S. (2009): “Trabajo femenino y economía de subsistencia: el ejemplo de la Galicia modernaManuscrits: revista d'història moderna 27, pp. 7799.Google Scholar
Santamaría, A. (1971): El valle de Sóller y Mallorca en el siglo XVI. Sóller: Imprenta Marqués.Google Scholar
Sastre, J. (2017): La dona medieval a la Ciutat de Mallorca (Segles XIII-XIV). Palma: Lleonard Muntaner Editor.Google Scholar
Schmidt, A. (2007): “Survival Strategies of Widows and their Families in Early Modern Holland, c. 1580–1750The History of the Family 12 (4), pp. 268281.CrossRefGoogle Scholar
Sook, L. (2017): Pirate Women. The Princesses, Prostitutes, and Privateers who Ruled the Seven Seas. Chicago: Chicago Review Press.Google Scholar
Van Der Heijden, M., Schmidt, A. y Wall, R. (2007): “Broken families: Economic Resources and Social Networks of Women who Head FamiliesThe History of the Family 12 (4): 223232.CrossRefGoogle Scholar
Van Der Heijden, M. y Van Den Heuvel, D. (2007): “Sailors' Families and the Urban Institutional Framework in Early Modern HollandThe History of the Family 12 (4): pp. 296309.CrossRefGoogle Scholar
Vaquer, O. (2014): Captius i renegats al segle XVII: mallorquins captius entre musulmans renegats davant la Inquisició de Mallorca. Palma: El Tall.Google Scholar
Viu, M. (2019): Una gran empresa en el Mediterráneo medieval: la compañía mercantil de Joan de Torralba y Juan de Maniarello (Barcelona-Zaragoza, 1430–1437). Tesis doctoral. Zaragoza: Universidad de Zaragoza.Google Scholar