Hostname: page-component-cd9895bd7-lnqnp Total loading time: 0 Render date: 2024-12-23T12:30:48.563Z Has data issue: false hasContentIssue false

Barcelona, a Medieval Capital

Published online by Cambridge University Press:  05 October 2016

Flocel Sabaté*
Affiliation:
University of Lleida, Consolidated Research Group in Medieval Studies, Plaça Víctor Siurana, 1. 25003 Lleida, Catalonia, Spain. E-mail: [email protected]

Abstract

Image of the first page of this content. For PDF version, please use the ‘Save PDF’ preceeding this image.'
Type
Erasmus Lecture
Copyright
© Academia Europaea 2016 

Access options

Get access to the full version of this content by using one of the access options below. (Log in options will check for institutional or personal access. Content may require purchase if you do not have access.)

References

References and Notes

1. Ruiz Doménec, J. E. (1977) The urban origins of Barcelona: agricultural revolution or commercial development? Speculum, 52, pp. 265–286; J. E. Ruiz Doménec (1996) Iluminaciones sobre el pasado de Barcelona. In: D. Abulafia and B. Garí (eds), En las costas del Mediterráneo Occidental (Barcelona: Omega), pp. 65–71.Google Scholar
2. Banks, P. (1991) Estancament i nou començ. El Barcelonès al segle XII. In: A. Pladevall (ed.), Catalunya Romànica (Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana), vol. XX, pp. 81–82; S. Bensch (1995) Barcelona and its Rulers, 1096-1291 (Cambridge: Cambridge University Press), pp. 85–276.Google Scholar
3. Rius Serra, J. (1947) Cartulario de ‘Sant Cugat’ del Vallès (Barcelona: CSIC), vol. III, p. 83.Google Scholar
4. Font i Rius, J. M. (1975) Formació del municipi. In: Agustí Duran i Sanpere (Ed.), Història de Barcelona (Barcelona: Editorial Aedos), vol. I, pp. 280281.Google Scholar
5. Bisson, T. N. (1984) Fiscal Accounts of Catalonia under the Early Count-Kings (1151–1213) (Los Angeles, London: University of California Press), vol. I, pp. 111121.Google Scholar
6. Udina, A. M. (1989) Els empenyoraments al pla de Barcelona en els segles XI i XII. In: A. M. Adroer (ed.), Historia urbana del Pla de Barcelona (Barcelona: Ajuntament de Barcelona), p. 264.Google Scholar
7. Sabaté, F. (2009) Oligarchies and social fractures in the cities of Late Medieval Catalonia. In: M. Asenjo-González (ed.), Oligarchy and Patronage in Late Medieval Spanish Urban Society (Turnhout: Brepols), pp. 9–16; F. Sabaté (1995) Les factions dans la vie urbaine de la Catalogne du XIVe sècle. In: P. Sénac (ed.), Histoire et archéologie des terres catalanes au Moyen Âge (Perpignan: Presses Universitaires de Perpignan), pp. 133–140.Google Scholar
8. Sabaté, F. (2007) El sometent a la Catalunya medieval (Barcelona: Rafael Dalmau editor), pp. 7984.Google Scholar
9.Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, fons municipal B-1, book 2, f. 2v.Google Scholar
10. Fàbrega, A. (1995) Diplomatari de la catedral de Barcelona (Barcelona: Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona), p. 386.Google Scholar
11. Puig, P., Ruiz, V. and Soler, J. (2011) Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara Terrassa 958-1207 (Barcelona: Fundació Noguera), p. 310.Google Scholar
12. Bastardas, J. (1991) Usatges de Barcelona. El codi a mitjan segle XII (Barcelona: Fundació Noguera), pp. 9497.Google Scholar
13.Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Patrimoni, Mestre Racional 1475-1, f. 82r.Google Scholar
14.Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, fons municipal B-VI, book, 1451-1452, f. 131r.Google Scholar
15. Cruz, J. (1990) Els Privilegis de la vila d’Igualada (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat), p. 68.Google Scholar
16. Martínez-Ferrando, J. E. (1936) Pere de Portugal, ‘rei dels catalans’ vist a través dels registres de la seva cancelleria (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans), p. 245.Google Scholar
17. de Palencia, A. (1999) Gesta Hispaniensia ex Annalibus suorum dierum collecta (Madrid: Real Academia de la Historia), vol. 2, p. 236.Google Scholar