Hostname: page-component-586b7cd67f-t8hqh Total loading time: 0 Render date: 2024-11-25T14:20:52.907Z Has data issue: false hasContentIssue false
  • English
  • Français

Feudal colonisation and socio-ecological transition in Mayûrqa (Muslim Majorca) in the thirteenth century

Published online by Cambridge University Press:  29 December 2015

RICARD SOTO COMPANY  and
ANTONI MAS FORNERS
RICARD SOTO COMPANY
Affiliation:
University of Barcelona.
ANTONI MAS FORNERS
Affiliation:
University of the Balearic Islands.
Get access Rights & Permissions [Opens in a new window]

Abstract

The feudal colonisation of the Island of Majorca, traditionally considered part of the Spanish ‘Reconquista’, must be included in the greater process of European feudal expansion. The island was inhabited by people living in a Muslim society, not a feudal one. The conquest by Catalan lords meant the imposition of a new feudal class structure and a new use of natural resources on the conquered land. We summarise the composition and evolution of the three main components of this top-down imposed feudalism: the Muslim populations conquered and enslaved, the Catalan settlers and the entirely new agricultural landscape they created.

Colonisation féodale et transition socio-écologique à mayûrqa (majorque musulmane) au treizième siècle

Il faut compter la colonisation féodale de l'île de Majorque, traditionnellement considérée comme faisant partie de la Reconquista espagnole, dans le processus général d'expansion féodale en Europe. Le peuplement de l’île constituait alors une société musulmane, et non féodale. La conquête menée par des seigneurs catalans signifiait qu’était imposée une nouvelle structure de classe féodale, allant de pair avec une utilisation nouvelle des ressources naturelles sur le terrain conquis. Nous résumons la structure et l’évolution des trois principales composantes de cette féodalité imposée par le haut: les populations musulmanes conquises et réduites en esclavage, les colons catalans et le tout nouveau paysage agricole qu'ils ont créé.

Feudale kolonisation und sozio-ökologische transition in mayûrqa (muslimisches mallorca) im 13. jahrhundert

Die feudale Kolonisation Mallorcas, die herkömmlicher Weise nur als Teil der spanischen Reconquista angesehen wird, muss in den größeren Zusammenhang der feudalen Expansion in Europa eingeordnet werden. Die Insel war zunächst von Leuten bewohnt, die in einer muslimischen und nicht in einer feudalen Gesellschaft lebten. Die Eroberung durch katalanische Grundherren bedeutete, dass das unterworfene Land nicht mit einer neuen feudalen Klassenstruktur, sondern auch mit neuen Nutzungsformen der natürlichen Ressourcen überzogen wurde. Wir stellen die Zusammensetzung und Entwicklung der drei Hauptbestandteile dieses von oben übergestülpten Feudalismus dar: der eroberten und versklavten muslimischen Bevölkerung, der katalanischen Siedler und der völlig neuen agrarischen Kulturlandschaft, die sie schufen.

Type
Research Article
Information
Continuity and Change , Volume 30 , Issue 3 , December 2015 , pp. 341 - 366
Copyright
Copyright © Cambridge University Press 2015 

Access options

Get access to the full version of this content by using one of the access options below. (Log in options will check for institutional or personal access. Content may require purchase if you do not have access.)

References

ENDNOTES

1 See, for example, A. Santamaría, Ejecutoria del reino de Mallorca, 1230–1343 (Palma, 1990).

2 Arxiu del Regne de Mallorca, Escrivania de Cartes Reials (hereafter ECR), registers 341 to 356.

3 T. F. Glick, From Muslim fortress to Christian castle. Social and cultural change in medieval Spain (Manchester, 1995).

4 On the lack of feudal or manorial structures in the peasant communities of Sharq al-Andalus (Valencia and the Balearics), see P. Guichard and P. Bonnassie, ‘Les communautés rurales en Catalogne et dans les Pays Valencien (IX milieu–XIV siècle)’, in Les communautés villageoises en Europe occidentale du Moyen Age aux temps modernes, Quatrièmes journées internationales d'histoire, Centre culturel de l'abbaye de Flaran, 8–10 septembre 1982 (Auch, 1984), 93–114.

5 The conquest of Majorca was very different from that of the kingdom of Valencia, where a large number of Muslims were allowed to stay according to the surrender treaties. Majorca was violently occupied, and there were no surrender agreements.

6 R. Bartlett, The making of Europe. Conquest, colonization and cultural change, 950–1350 (London, 1993).

7 This was the case of the Armenian and Greek Orthodox Christians of the East, or even of some Roman Christians, such as the Mozárabes in the Kingdom of Toledo, or the Irish and Welsh Celts (Bartlett, Making).

8 Torró, J. and Guichard, P., ‘Jérusalem ou Valence: la premier colonie d'Occident’, Annales: Histoire, Sciences Sociales 55, 5 (2000), 983–1008CrossRefGoogle Scholar.

9 A. Peled, ‘The local sugar industry under the Latin kingdoms’, in S. Rozenberg ed., Knights of the Holy Land: The Crusader Kingdom of Jeusalem (Jerusalem, 1999), 251–57.

10 Bartlett, Making, 148–56.

11 A. Virgili, Ad detrimendum Yspanie. La conquesta de Turtûsa i la formació de la societat feudal (1148–1200) (UAB Barcelona and University of Valencia, 2001); J. Torró, El naixement d'una colònia. Dominació i residència a la frontera valenciana (1238–1276) (University of Valencia, 1999).

12 The oldest exemplar of the Llibre dels Feyts dates from 1343, but it was certainly composed before the death of King Jaume I in 1276.

13 Soto, R., ‘La situació dels andalusins (Musulmans i Batejats) a Mallorca després de la Conquesta Catalana de 1230’, Mélanges de la Casa de Velázquez 30, 1 (1994), 167–206CrossRefGoogle Scholar.

14 According to the Llibre dels Feyts, 20,000 indigenous Saracens died in the capture of the city. See Soto, ‘La situació’.

15 Soto, ‘La situació’.

16 Lourie, E., ‘Free Moslems in the Balearics under Christian rule in the thirteenth century’, Speculum 14 (1970), 624–49CrossRefGoogle Scholar; and Soto, ‘La situació’.

17 For details, see Soto, ‘La situació’.

18 Ibid.

19 Mas, A., ‘Les Ordinacions de Jaume II: construint un país o administrant el patrimoni del rei?’, Lluc: Revista de Cultura i d'Idees 816–817 (May–August 2009), 27–32Google Scholar.

20 J. Heers, Esclaves et domestiques au Moyen Âge dans le monde méditerrnéen (Paris, 1981).

21 F. Retamero, ‘Pautes per a l'estudi dels conreus de secà a Alandalús’, in F. Sabaté ed., Els espais de secà. IV Curs Internacional d'Arqueologia (Lleida, 2011), 31–49.

22 See R. Soto ed., Llibre del Repartiment de Mallorca (Palma, 1984).

23 One jovada was about 11.36 hectares.

24 P. Guichard, Al Andalus. Estructura antropológica de una sociedad islámica en Occidente (Barcelona, 1976).

25 Most of the rahals were identified by individuals’ names, in contrast to the tribal and clanic names of the alqueries, preceeded by the patronimic ‘Beni’, indicating that the rahals were single-family farm holdings.

26 H. Kirchner, La construcció de l'espai pagès a Mayûrqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró (University of the Balearic Islands, 1997).

27 L. Bolens, ‘Les methodes culturales au Moyen Âge d'aprés les traits d'agronomie andalous. Tradition et technique’ (unpublished PhD thesis, University of Paris, 1972); L. Bolens, Agronomes andalous du Moyen Âge (Geneva, 1981); L. Bolens, ‘Al-Andalus, un model de influencias agrarias externas’, in J. Morilla, J. Gómez and P. Créssier eds., Impactos exteriores sobre el mundo rural mediterráneo (Madrid, 1997), 125–37; A. M. Watson, ‘La conquista islámica y los nuevos cultivos de al Andalus’, in Impactos exteriores, 111–23; and A. M. Watson, Agricultural innovation in the early Islamic world: the diffusion of crops and farming techniques, 700–1100 (Cambridge, 1997).

28 Decker, M., ‘Plants and progress: rethinking the Islamic agricultural revolution’, Journal of World History 20, 2 (2009), 187–206CrossRefGoogle Scholar.

29 Kirchner, La construcció.

30 In 1240, only 10 years after the conquest, in an alqueria in Bunyolí (district of Qanat al-Arûsa), the owner paid to the settler ‘VIII quarterias annuatim, . scilicet milii et ordei’ for sowing (ECR, 343 f. 269).

31 H. Kirchner and R. Soto, ‘Les tècniques agràries andalusines i les transformacions posteriors a la conquesta catalana a les Illes Balears’, in A. Bonner and A. F. Bujosa eds., Història de la ciència a les Illes Balears, vol. I, L'Edat Mitjana (Palma, 2006), 101–52.

32 Butzer, K. W., Mateu, F. M., Butzer, E. K. and Kraus, P., ‘Irrigation agrosystems in Eastern Spain: Roman or Islamic origins?’, Annals of the Association of American Geographers 75, 4 (1985), 479–509CrossRefGoogle Scholar; or more recently, C. Wickham, Framing the early middle ages: Europe and the Mediterranean, 400–800 (Oxford, 2005), 741–59.

33 For Majorca, see mainly M. Barceló, Arqueología medieval en las afueras del medievalismo (Barcelona, 1988); Barceló, M., ‘Vespres de feudals. La societat de Sharq al-Andalus just abans de la conquesta catalana’, Estudi General 5–6 (1985–1986), 237–49Google Scholar; M. Barceló ed., El curs de les aigües. Treballs sobre els pagesos de Yabisa, 290–633 H./902–1235 dC. (Eivissa, 1997); M. Barceló and H. Kirchner, Terra de Falanis. Felanitx quan no ho era. Assentaments andalusins al territori de Felanitx (Palma de Mallorca-Ajuntament de Felanitx, 1995).

34 Kirchner, La construcció, 30–47.

35 Barceló, El curs de les aigües, 34.

36 Kirchner, La construcció, 25–38.

37 Kirchner and Soto, ‘Les tècniques agràries andalusines’, 104.

38 Bernat, M., ‘Feudalisme i infraestructura artesanal de Madîna Mayûrqa a Ciutat de Mallorca’, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul.liana 53 (1997), 27–70Google Scholar.

39 See M. Barceló, Sobre Mayûrqa, 50.

40 Kirchner and Soto, ‘Les tècniques’, 134.

41 Muḥammad Abū'l-Qāsim Ibn Ḥawqal (محمد أبو القاسم بن حوقل ) who travelled between 943 and 969 CE, was the author of a famous work, written in 977, called Ṣūrat al-'Arḍ (صورة الارض ; ‘The face of the Earth’). Lisan ad-Din ibn al-Khatib (1313–1374, Fes, Morocco) was an Arab polymath poet, writer, historian, philosopher, physician and politician from the Emirate of Granada.

42 Poveda, A., ‘Algunes hipòtesis sobre l'economia agrària del juźde Jijnû-Bytra a Mayûrqa segons la toponímia àrab i berber’, Estudi General 5–6 (1985–1986), 265–73Google Scholar.

43 Abu Abd Allah Muhammad Ibn al-Abbar (1199–1260) was a well-known poet, diplomat, theologian and scholar from Valencia.

44 Rosselló, G., ‘Sobre l'estructura socioprofessional de les comunitats islàmiques mallorquines a partir d'una relectura de les fonts documentals’, Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 58 (2002), 7–28Google Scholar.

45 Kirchner, La construcció, 38–42.

46 Mas, A., ‘El procés repoblador a Mallorca durant la primera meitat del segle XIV. Una aportació al seu estudi’, Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 50 (1994), 167–98Google Scholar; A. Mas, ‘Petits senyors i grans pagesos. Diferenciació i conflictivitat social a la ruralia de Mallorca (1229–1350)’, in M. Barceló, G. Feliu, M. Miquel and S. Sobrequés eds., El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català (Valencia, 2003), 465–502; and M. Barceló, G. Feliu, M. Miquel and S. Sobrequés eds., ‘Les Ordinacions, una reforma agraria’, in Consell de Mallorca, Jaume II i les Ordinacions de l'any 1300 (Palma de Mallorca, 2002), 19–162.

47 Mas, ‘El procés repoblador’.

48 M. Deyà, ‘La pañería mallorquina a fines del reino Privativo (1320–1343)’, in S. Claramunt ed., El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta. XVII Congrés de la Corona d'Aragó (Barcelona, 2003), 345–58.

49 R. Soto, ‘L'ordenació de l'espai i les relacions socials a Mallorca en el segle XIII (1229–1301)’ (unpublished PhD thesis, UAB Barcelona, 1991).

50 R. Rosselló, La Ciutat de Mallorca en el segle XIII (documentari) (Felanitx, 2001).

51 Soto, R., ‘Alguns casos de gestió “colonial” feudal a la Mallorca del segle XIII’, Estudi General 5–6 (1985–1986), 345–69Google Scholar.

52 Soto, ‘La situació’, 184; and Barceló and Kirchner, Terra de Falanis, 81–2.

53 A. Mas, ‘L'onomàstica com a mitjà per a l'estudi de l'origen dels colons de Mallorca en el segle XIII’, in Jornades d'Antropologia i toponímia (UIB/Govern de les Illes Balears, 2002), 65–104; A. Rodríguez, El territori de Pollença sota l'orde del Temple, 1298–1304 (Pollença, 2000).

54 For details, see Soto, ‘L'ordenació de l'espai i les relacions socials a Mallorca’. The date of documentation of any sort of transaction (lease, sale, etc.) may have been much later than the date it was actually made, and only reflects its legalisation.

55 R. Soto, ‘Colonització i diferenciació pagesa a la Mallorca del segle XIII’, in M. Gutiérrez ed., Doctor Jordi Nadal. La industrialització i el desenvolupament econòmic d'España, vol. 1 (Barcelona, 1999), 375–401.

56 Santamaría, Ejecutoria del reino de Mallorca, 276–7.

57 Mas, ‘El procés repoblador’.

58 According to J. M. Quadrado, Historia de la conquista de Mallorca (Palma de Mallorca, 1850).

59 A. Virgili, Ad detrimendum Hispaniae…. La conquesta de Turtûsha i la formació de la societat feudal, 1148–1200 (Valencia, 2002).

60 Guinot, Els fundadors; and J. Torró, El naixement d'una colònia: dominació i resistència a la frontera valenciana, 1238–1276 (Valencia, 1999).

61 P. Montaner, ‘Les cavalleries mallorquines (segles XIII–XVIII)’, in N. Sales, P. Montaner, I. Moll and R. Garrabou, Terra, treball I propietat: classes agràries I règim senyorial als Països Catalans (Barcelona, 1986), 42–65.

62 R. Soto i Company, ‘Conquesta, repartiment i colonització de Mallorca durant el segle XIII: un estat de la qüestió’, Anuario de Estudios Medievales 26, 2 (1996), 606–46Google Scholar.

63 Mas, ‘El procés repoblador’.

64 Soto, ‘Colonització i diferenciació pagesa’, 375–401; and Rodriguez, El territori de Pollença.

65 Studies carried out on processes of conquest and repopulation as different spatially and chronologically as Tortosa or Valencia have noted the presence of these ‘professionals of the Reconquista’. See Virgili, Ad detrimendum Hispaniae…; and Torró, El naixement d'una colònia.

66 See Quadrado, Historia de la conquista; and R. Soto, ‘Introducció’, in Còdex Català del Llibre del Repartiment de Mallorca (Palma de Mallorca, 1984).

67 In any case, some of these beneficiaries could be considered as the locatores described above, in a very different context, as seen in Bartlett, Making. This could be the case of the procurator Duran Coc. Besides being an important beneficiary, he also let lands to several men of the city of Barcelona. See R. Soto, ‘Repartiment i repartiments’, in M. Sánchez (coord.), De al-Andalus a la sociedad feudal: los repartimientos bajomedievales (Barcelona, 1990), 1–51.

68 For the Repartiment (distribution of lands between nobles and settlers), see Soto, ‘Introducció’.

69 Ll. Tó, Familia i hereu a la Catalunya nord-oriental (segles X–XII) (Barcelona, 1997).

70 Lluïsme or laudemio is the part that the lord received from the price of a sale.

71 For details, see Soto, ‘Colonització i diferenciació pagesa’, 375–401, which is based on the sources quoted in note 2.

72 G. Jover, ‘Societat rural i desenvolupament econòmic a Mallorca. Feudalisme, latifundi i pagesia, 1500–1800’ (unpublished PhD thesis, University of Barcelona, 1997).

73 C. Dyer, Standards of living in the later middle ages: social change in England c. 1200–1520 (Cambridge, 1989), 109.

74 These conclusions are mainly based on Soto, ‘Colonització i diferenciació pagesa’, 375–401.

75 Of these 63 families, 34 are documented for more than 50 years, 27 between 25 and 50 years, and 2 for under 25 years. See Soto, ‘Colonització I diferenciació pagesa’, 393.

76 The royal rights (drets reials) were taxes on different products (wheat, wine, oil, cattle, vegetables, etc.) or on social groups (Jews, free Muslims, etc.) and included the rights of the king. The royal rights on products were collected locally. These rights were not directly collected by royal officials; instead, the right to collect them was sold at auction.

77 Jover, G. and Soto, R., ‘Els dominis feudals a la Mallorca baixmedieval (segles XIII–XVI)’, Revista de Història Medieval 8 (1997), 217–74Google Scholar.